L’ Imma Pérez és una infermera que treballa a l’hospital de Mataró.

Que es el que més t’agrada de la teva feina? I el que menys?

El que més: és el tracte amb les persones, cuidar-les, ajudar-les, estar amb elles en moments difícils…
El que menys: és que en diverses èpoques de l’any hi ha excés de feina i tot és un descontrol i és molt aclaparant.

Com vas saber que et volies dedicar a això?

Estava indecisa entre aquesta feina i un altre les quals són molt diferents entre elles, però vaig fer un voluntariat amb persones grans, el qual em va agradar molt i vaig decidir agafar aquesta feina. I des de aleshores que treballo com a infermera.

Creus que hauria d’haver mes assistència primària als països menys desenvolupats?

Si, la veritat és que faria falta i tot ajudaria una mica més. A més, als països no desenvolupats no es fien de l’assistència sanitària i només acudeixen en casos extrems, quan les cures de les tribus no funcionen. I un cop arriben als hospitals, molts ja estan molt malalts i és més difícil que es recuperin. Si confiessin en la sanitat del seu país, no tindrien tants problemes a l’hora de la cura per a les persones.

Quin caràcter has de tenir per treballar en aquesta professió?

Has de ser molt empàtic, pacient, organitzat, previsor i sobretot t’ha d’agradar treballar en equip per entendre’t a l’hora de prendre decisions importants.

Com és la relació amb les famílies dels pacients?

La majoria de vegades és bona, però sempre hi ha alguna família amb la qual la relació no és tan fluida i és més estreta.

És difícil comunicar males notícies?

No és gaire agradable, encara que amb el temps t’acabes acostumant. Però per això estem, per donar recolzament a las families en els bons i mals moments.

VALORACIÓ:

L’Imma ens va resoldre tots els dubtes respecte a aquesta feina. Ens va sorprendre molt les condicions de misèria dels països subdesenvolupats. Tant en les instal·lacions que són pèssimes com la gent que no confia en l’assistència primària.